Sant Cebrià, 5 de març del 2015

Estimats,

Seguim la ruta de l’exili a França. El paisatge sembla el nostre de sempre i el sol ens segueix escalfant els cors, però hem arribat a la platja de Sant Cebrià. El vent aixeca la sorra i el mar embravit ens fa empetitir.

Fins aquí hem arribat… aquest serà potser el nostre últim destí?

Saint Cyprien, 5 mars 2015

 Très chers,

 Nous continuons notre exil en France. Le paysage est semblable à celui que nous connaissons et le soleil nous réchauffe le coeur. Mais nous sommes arrivés à la plage de Saint- Cyprien. Le vent souffle et soulève le sable et la mer déchaînée nous fait sentir tout petits face à la nature. Serait-ce la fin de notre voyage?

L’après- midi, nous arrivons à la maternité suisse d’Elne, créée en décembre 1939 par Elizabeth Eidenberz pour accueillir des femmes enceintes de plusieurs camps des alentours. Une activité silencieuse et altruiste qu’Elizabeth exerça avec conviction malgré les dangers présents au quotidien jusqu’en avril 1944.

Avui al migdia hem arribat a la maternitat suïssa d’Elna, fundada el desembre de 1939 per Elizabeth Eidenberz per tal d’acollir dones embarassades provinents de camps de concentració dels voltants. Una activitat silenciosa i altruista que ella va exercir amb convicció malgrat els perills quotidians fins l’abril de 1944.

Pas de la ratlla

Després d’un llarg viatge des de Barcelona de dues hores i mitja, hem arribat finalment a La Jonquera on hem visitat el MUME (Museu Memorial de l’exili), inaugurat el 2008.  Aquest meravellós museu va ser creat per no oblidar mai allò que els exiliats republicans van patir. Segons Pompeu Fabra «l’exili és la pena que consisteix a fer sortir algú de la seva pàtria». Per poder entendre els sentiments dels exiliats, hem empès  el camí cap a la frontera.  En començar, hem sentit molt de fred per culpa de la tramuntana que ens portava flocs de neu del Pirineu i el camí és pedregós i fangós. Hem llegit algunes cartes d’exiliats que van deixar les seves famílies que ens han emocionat a tots. Després hem passat «la ratlla» i hem arribat al primer poble francès, Les Illes, que va servir per acollir exiliats polítics espanyols. Després d’una petita pausa per dinar, hem desfet el camí per tornar a l’autocar. Un cop arribats a l’alberg Empúries, on  ens quedarem els tres dies, hem deixat les nostres pertinences a les habitacions i hem anat a fer un tomb pel camí de ronda. Hem vist el mar esverat per la tramuntana i la lluna plena, era realment una estampa per recordar. Per això, alguns han decidit immortalitzar el moment. Finalment, hem tornat a l’alberg per sopar, escriure el blog i descansar

Après avoir passé deux heures et demie dans le bus, nous sommes arrivés au Museu Memorial de l’Exili à la Jonquera. Ce musée retrace l’histoire des exilés républicains de la guerre civile espagnole, dans le but de ne pas oublier ce qu’ils ont enduré. Cette histoire, nous avons voulu la revivre et pour cela nous avons pris le chemin qu’ils empruntèrent il y a 76 ans, à travers la forêt vers la France. Dès le début le froid du vent nous a rappelé que les conditions  de vies des exilés étaient terriblement difficiles à surmonter. Au moment de «passar la ratlla» (passer la frontière), nous avons lu des lettres d’exilés qui avaient tout laissé derrière eux pour quitter le pays. Celles-ci nous ont beaucoup touché. Après avoir déjeuné à Les Illes, premier village après la fontière, nous avons pris le chemin du retour vers les autocars. En arrivant à l’auberge Empúries, nous avons fait une balade au bord de la mer juste au coucher du soleil. Ce paysage nocturne nous a fait réfléchir sur la chance que nous avons de vivre ce moment-là et de le partager tous ensemble. Nous avons pris quelques photos puis nous sommes retournés à l’auberge, pour dîner et bien nous reposer pour le lendemain.

Iniciem el viatge Camins de l’exili , colofó d’un treball sobre el tema realitzat pels alumnes de la  Première S1, Première S3 i Première L durant el darrers mesos dins del marc de la noció preparatòria del BAC  Oral Espais i intercanvis.

Es tracta d’una sortida de tres dies de durada que té la intenció de trepitjar territori històric, territori fronterer per on varen passar una gran allau de persones durant la Retirada de 1939, tot just finalitzada la guerra civil. El 10 de febrer de 1939 les tropes franquistes arribaven a La Jonquera i la frontera francesa es tancava.  Començava per a molts un exili a d’altres països mentre per a d’altres compatriotes que restaven dins del país s’iniciava un llarg exili interior, no menys dolorós.

Les activitats s’iniciaran visitant el Museu Memorial de l’Exili, a La Jonquera, i tot seguit anirem a alguns llocs emblemàtics de la nostra història més recent. Des del costat de l’Alt Empordà: La Jonquera, el mas Perxés, la Mina Canta i el Coll de Lli (La Vajol), un dels passos de frontera;  i del costat del Rosselló: el camp de Sant Cebrià, el de Ribesaltes i Cotlliure. Tot aquest recorregut es complementarà amb la lectura de textos escrits pels protagonistes.

Així 76 anys després d’aquella data històrica recuperem amb aquesta activitat la nostra història passada per fer-la memòria viva. Viu-la amb nosaltres…